En temps convulsos proposo –a través de l’obra matèrica– una connexió amb el propi eix de gravitació. Tot està en perpetu moviment de contracció i expansió, de destrucció i creació. L’obra fa referència a la llei del ritme universal: amb un moviment al voltant de l’espai buit central, per on circulen la llum i el so, recollint-se i expandint-se. 80 anelles assemblades, 40 d’anada i 40 de tornada, on el 40 simbolitza una metanoia, una transformació. La seva forma remet al toroide electromagnètic de la terra i de l’ésser humà o a la forma que es creu té l’univers, en un sense principi ni fi, succeint a totes les escales. Els cercles són recorreguts vitals que transitem i on creem mons. Els tons remeten als estrats i ritmes on hi és present l’atzar, dins el gran flux de transicions.
D’on ve la inspiració?
La inspiració ve de llocs diversos, que s’alimenten uns als altres. Constantment reflexiono, intento adquirir coneixement, observo… En el fons, sempre estic creant en background. Hi ha idees, voluntat d’interpel·lar i sensacions que vull transmetre. El que són la forma o la imatge, poden sorgir de manera espontània o per exemple en un somni. Després, el raonament i els esbossos la poden anar complicant o depurant. I finalment és en el taller i els seus processos, on es transforma i acaba de configurar-se. No és un procés simple o lineal, poden passar diverses coses alhora. El contacte amb la natura m’és fonamental, perquè em connecta amb la meva essència i només des d’aquí puc crear amb veritat.
Quins són els teus propers projectes?
Al setembre d’enguany inauguraré dues exposicions individuals: «Trobar-se in Natura» a les Bernades de Salt (del 10 de setembre al 30 d’octubre) i «De la Terra a la terra? [humanitat en transició]» al centre cultural La Mercè de Girona (del 16 de setembre al 22 d’octubre).
Les dues sorgeixen en el que jo interpreto com un context de societat distòpica, en crisi total com a espècie. Amb noves realitats deshumanitzants, on s’esfondra el sistema; en un col·lapse climàtic i de salut, vivint vides virtuals infantilitzades, immersos en postveritats, adorant la tecnologia mentre els drets fan retrocés i impera l’hipercontrol. En la mare terra opera un equilibri perfecte: quan els éssers ja són despulles, tornen a ella per brindar aliment i crear-ne de nous. Desconnectats, ignorants, superbs i desagraïts, som una espècie autodestructiva en transició, on només la consciència pot salvar-la/nos.
La teva obra ha estat guardonada, però ens podries destacar alguna o algunes de la resta d’obres seleccionades que més t’agraden?
M’agraden força obres per motius diversos. Destacaria «Deformación caótica 1» de Martin Del Litto, la trobo molt suggerent. I «Avui» d’Ona Boix, amb un misteri hipnòtic. Altres serien «Meet you again. Inner horizons» de Jordi Sarrate, «MNH3» de Marc Sparfel o «NU» d’Asunción + Guasch i «Niu» de Teresa W.
Podràs veure l’obra de la Mònica, juntament amb la resta de guardonades i seleccionades, a l’exposició «El millor disseny de l’any» fins el 29 d’agost al Disseny Hub Barcelona.
